Teatre: El sopar dels idiotes

VENDA D’ENTRADES 5€
— A l’Ajuntament, des del dil­luns 29, en horari d’oficina.
— Al teatre des d’una hora abans de l’espectacle

«Una de les mil­lors ver­sions d’una comè­dia que no passa de moda». Joan Car­les Martí, Lev­ante EMV.

«Un extra­or­di­nari muntatge, amb molt bon ritme, estu­di­ades situa­cions còmiques, impeca­ble ges­tu­al­i­tat i una labor actoral bril­lan­tís­sima». Nel Diago, Cartel­era Turia.

“El sopar dels idiotes», de Fran­cis Veber, s’ha con­ver­tit en un dels clàs­sics de l’humor més rep­re­sen­tats amb èxit a tot el món. En aque­sta ver­sió 100% valen­ciana, torna als nos­tres esce­naris per a oferir-​nos una diver­tidís­sima crítica d’una soci­etat en la qual no és gens fàcil saber qui és real­ment l’idiota.

«Vicent Pinyol ha sigut con­vi­dat a un sopar d’idiotes. Car­les, per­sona enginyosa, ho ha con­vi­dat, vol divertir-​se amb l’idiota, amb l’ingenu. Hi ha una famil­iar­i­tat estranya i antiga que ens acosta la ingenuï­tat i l’enginy. La primera ens parla de l’esplèndida fac­ul­tat innata de ser lli­ure; la seg­ona, de les habil­i­tats no apre­ses; les dues ens parlen del que és innat. En canvi, l’ingenu és aquell càn­did i sim­ple, i l’enginyós, algú fresc i astut, quasi sem­pre admi­rat. El pas del temps ha con­ver­tit dos quasi sinòn­ims en antòn­ims. Però jo tinc la sen­sació veient a Pinyol que l’ingenu i l’enginyós són dues cares de la mateixa mon­eda. Com deia J. A. Marina, l’enginy no és una diver­sió, sinó una man­era de sobre­vi­ure.» (Car­les Sanjaime).